Les dades publicades pel Departament de Salut de la Generalitat sobre les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) a les Terres de l’Ebre són el reflex d’una tendència que va en augment. El 2023 se van registrar 355 avortaments a la regió, un 10,6 % més que l’any anterior i gairebé un 50 % més que el 2016. La taxa de 11,9 per cada 1.000 dones en edat fèrtil és la més alta dels últims anys, encara per sota de la mitjana catalana (14,7).
Les dades posen de manifest que, malgrat l’accés garantit per llei i la millora dels protocols d’atenció, encara hi ha camí per a recórrer per a previndre embarassos no desitjats. Especialment si tenim en compte que un terç de les dones que van avortar a les Terres de
l’Ebre són nascudes a l’estranger, un col·lectiu sovint més exposat a barreres d’accés a la informació i als serveis sanitaris.
Per altra banda, la distribució per franges d’edat confirma que l’avortament no és un fenomen exclusiu de les més jóvens. Els grups més nombrosos són els de 30 a 34 anys i 25 a 29 anys, el que evidencia que la decisió d’interrompre un embaràs respon també a factors com estabilitat econòmica, projectes de vida o manca de suport social.
La resposta institucional ha de ser doble. D’una banda, cal continuar reforçant els serveis d’atenció primària i comunitària per a assegurar que tota dona trobe un entorn segur i informat per a prendre decisions sobre la seua maternitat. De l’altra, s’ha de posar l’accent en la prevenció, amb polítiques públiques que garantisquen una educació sexual integral des de les etapes més primerenques.
